CRÍTIQUES EN CATALÀ

CRÍTIQUES

« (...) Toni Masegosa és un titellaire que s’ha format a l’Institut del Teatre de Barcelona en l’època encara d’en Josep M. Carbonell Cal destacar l’estil i el tarannà del seu treball, ja que en Toni Masegosa és una persona que un dia va decidir que és millor escollir les regles de joc pròpies que no pas deixar que la societat et posi les seves. Remarcar aquesta honestedat a prova de bombes d’en Toni Masegosa és important per entendre el seu treball, fins a definir-ne, crec jo, no sols els continguts més pregons sinó també l’estil, l’estètica i el llenguatge en definitiva utilitzat pel titellaire. I és aquesta coherència defensada a capa i espasa al llarg dels anys allò que fa tan interessant i atractiva la seva feina. En el fons, allò que ens ve a dir en Masegosa amb els seus titelles és que el paradís el tenim sempre a mà i que aconseguir-lo és una simple qüestió de voler-s’hi instal·lar. Una invitació que el titellaire llença entre els espectadors de la mateixa manera que ho fa el torero quan, abans de començar la feina, es treu i llença al públic el seu barret. Perquè en definitiva això és el que fa el titellaire: posar-se davant del toro de la vida i jugar-se-la. Quant a l’obra en si i als titelles utilitzats per Masegosa, s’ha de situar tot plegat en aquest registre de malícia dolça i de trapelleria ingènua de joc, que enganxa de seguida als nens i als adults menys gastats per la vida. Un registre que s’interessa poc pels acabats i que es recolza sobretot en la vivència de la pràctica, traient punta als moments viscuts conjuntament amb el públic. Però la gràcia excepcional del cas és que això es fa mantenint sempre el risc que genera la sinceritat quan aquesta es situa en una atmosfera d’autenticitat. El resultat funciona llavors a la perfecció i el públic segueix encantat les peripècies dels personatges. Una agraïda radicalitat de plantejaments que es sustenta en un treball ple d’ofici del bo.»

TONI RUMBAU I SERRA. Revista «PUTXINEL·LI», maig 2016.

"Bruixeries", de Teresetes Migjorn.

"Va ser una delícia veure al Pati de la Misericòrdia de Palma l’estrena d’aquest nou espectacle del tereseter Toni Masegosa Montserrat, un dels veterans titellaires de la illa a qui podríem considerar com el més genuí representant d’una manera popular de fer els titelles clàssics de tota la vida. Sembla que es diu fàcil, això, però per arribar aquí fan falta molts anys d’ofici i una resistència a prova de bales per sostenir-se en el temps amb la ingenuïtat, el tremp i la ment oberta de qui es deixa meravellar pel món per poder després meravellar amb les seves juguesques o les seves ‘bruixeries’, els espectadors.
Fotografia de Pablo Caracuel.
 
Perquè les teresetes de Masegosa ens parlen d’això: d’una espontaneïtat honesta i alhora intel·ligent en la mirada i el fer dels titelles, sense por a tocar els temes clàssics perquè aquests són tractats amb la ingenuïtat que tant agrada i connecta amb el públic popular. L’emmirallament que constitueix sempre qualsevol espectacle de titelles transcorre aquí amb una fluïdesa espectacular, identificats els nens amb els personatges i les seves bromes i ficades de pota, personatges que viuen als núvols, ja que aquesta és la seva obligació.
Fotografia de Pablo Caracuel. 

Per aconseguir aquests efectes, el titellaire Masegosa Montserrat ha recorregut un llarg camí d’aprenentatge de l’ofici, l’indispensable que permet depurar el llenguatge i quedar-te amb l’essencial, sense buscar vel·leïtats virtuosístiques ni complicar-se la vida amb arguments rebuscats. En aquest cas, el centre d’atenció és el personatge del Bruixot Honorat que presenta el seu espectacle de números de màgia al públic. Trucs que li surten tots del revés, ja que del barret no surt el conill esperat però sí dos fantasmes: un de blanc que de sobte es converteix en negre. Com s’ho fa el titellaire, si només té dues mans? Aquests canvis tan ràpids del blanc al negre i del negre al blanc semblen impossibles… Clar que finalment sortirà el conill, Mr. Rabbit, que deixarà descansar una mica a Honorat per poder presentar el seus propis números…
Fotografia de Pablo Caracuel.
 
Però el més deliciós és el desenllaç de l’espectacle, amb l’aparició d’una bruixa. Un s’imagina que hem arribat al clàssic número del bruixot bo i la bruixa dolenta, però en realitat el que veurem és l’enamorament dels dos, i la disputa entre els dos mags acaba en una bonica història d’amor. Aquella ingenuïtat i frescor de què parlàvem al principi es manté i s’eleva al final tot situant l’espectador en un registre de gràcia, d’estar volant pels núvols, sense en cap moment haver deixat de riure les ruqueries que diuen els personatges, els seus desgavells, els jocs de paraula i els meravellosos equívocs. Toni Masegosa amb el bruixot Honorat. Foto de T.R.

 Una lliçó de teresetes ens va donar en Toni Masegosa Montserrat, amb la humilitat exemplar de qui simplement vol ser un titellaire sense altres pretensions que divertir i meravellar al públic. Un espectacle que el tereseter de Llucmajor va fer acompanyat de l’artista italiana Serena Cercignano que l’acompanyava en els efectes sonors. En acabar, els dos van cantar “El Lobito Bueno” de J. A. Goytisolo i Paco Ibáñez, seguint aquesta tradició popular d’ajuntar titelles i música. Admirable al cent per cent!"
Toni Masegosa amb Toni Rotger, històric programador de la Illa i pioner en produir i portar teatre a Mallorca (Joglars, Comediants, Claca, Marduix, Poltrona…). Va ser mànager de S’Estornell i del grup d’animació Sa Calatrava. Foto de T.R.
 
TONI RUMBAU I SERRA. Revista «PUTXINEL·LI», maig 2019.


CRÍTICA DE "ES JAI DE SA BARRAQUETA"

“La programació del diumenge arrencà al Pati de la Misericòrdia amb una actuació en solitari del mallorquí Toni Masegosa. Destaquem que fou en solitari perquè normalment aquesta companyia està integrada pels germans Toni i Jaume Masegosa, si bé en aquesta ocasió actuà tan sols un d’ells. Masegosa és un titellaire de soca-rel, amb una formació professional a l’Institut del Teatre dels anys vuitanta i noranta i una experiència i rodatge imbatibles a tots els indrets de les illes i de bona part del principat. Recorrent a les rondaies mallorquines aplegades per Jordi des Racó (pseudònim de mossèn Antoni Maria Alcover) i per l’Arxiduc Lluís Salvador —respectivament, “Es jai de sa barraqueta” i “Sa rondaia des fraret”—, Masegosa desplegà un ventall de tècniques tradicionals i noves amb una agilitat i lucidesa només possibles gràcies a l’experiència de l’ofici. Amb unes històries plenes de referències tant a la tradició popular com literària -amb cites de Ramon Llull i els seus bavastells i de les obres de teatre de Guillem Cabrer— , l’univers de Masegosa és viu, canalla i encisador tant pels petits com pels adults que gaudiren de la seva actuació. La proposta de Masegosa ja conté tots els ingredients que componen la base del llenguatge dels titelles”
 
JORDI ALOMAR: Crònica del Festival de Teresetes 2018: Revista «Putxinel·li»


CRÍTICA DE "TERESETES I RONDAIES" 
"Els espectacles rondallístics s’han anat succeint, fins al punt que, presentant les formes més diverses, no resulta fàcil de fer-ne un seguiment. No obstant això, entre els muntatges recents és del tot imprescindible destacar les Rondaies, d’Iguana Teatre, amb adaptacions de Gabriel Galmés, i Teresetes i Rondaies de Teresetes Migjorn, amb adaptacions d’Antoni Masegosa i Pep Gómez, un dels pioners de la dramatització de rondalles.»

NADAL SOLER, ANTONI [1998]. Teatre modern a Mallorca, Palma/Barcelona: UIB- PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT. Pg. 34.
 
«Amb Teresetes i Rondaies han anat a buscar la tradició més pura. Espectacle recomanat, per les seves variades lectures, no només al públic familiar, sinó a tots els amants dels titelles.»

LLAVERIA, FERRAN, a «Avui», Barcelona, 20/2/1998

«Un delicioso espectáculo con un protagonista, Es Jai de sa barraqueta, lleno de astucia y picardía, que nada tiene que envidiar al Pulcinella italiano.»

BAILE, FERRAN, a «El Periódico», Barcelona, 24/5/1996.